El projecte

Hola! Som l’Anna i el Sven

Estem ubicats a l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, al centre de Catalunya. Som una regió de secà, el que vol dir que els nostres cultius no disposen de reg. Per això hem de maximitzar l’ús de la poca pluja que tenim i millorar el sòl tan com puguem, perquè així pugui retenir més aigua quan plogui. El fet de dependre de l’aigua de pluja en temps d’escalfament global fa que les collites siguin inestables i imprevisibles, però amb petit avantatge que, al tenir poca aigua, els productes tenen molt més gust, són més intensos i densos en nutrients.

La paraula “lligam” té molts significats com vencill, vincle, enllaç o cohesió. Nosaltres creiem que en un sistema sa tot està connectat entre sí i tots els caps estan lligats, igual que en un ecosistema. En el nostre projecte, aquests lligams es fan visibles quan ens relacionem amb l’ecosistema, el sòl, la terra, els elements, entre nosaltres, amb les persones (clients, altres pagesos, productors, professors i educadors, estudiants i aprenents, veïns, voluntaris…), el poble, les diferents cultures i països, les diferents visions, etc.

“Orgànics” fa referència a la manera ecològica i orgànica de com produïm, però també reflecteix que aquestes connexions han de créixer d’una manera orgànica, és a dir, donant el temps i l’espai necessaris i sense forçar. Només d’aquesta manera seran connexions reals, fortes i de llarga durada.

Nosaltres veiem “l’agricultura ecològica” com un punt de partida tot i que som conscients que la certificació encara no ha arribat a ser la ideal. Creiem que l’input de fora de la finca ha de ser el mínim i que per aconseguir els nostres objectius i crear sistemes que tinguin el màxim de biodiversitat i estiguin alineats amb la natura, hem d’aplicar tècniques de permacultura, agricultura natural coreana (KNF), agricultura sintròpica, agroforesteria, agricultura regenerativa, biodinàmica, vegànica, etc. 

També intentem fer tot el que podem de forma manual per reduir la necessitat de màquines per tenir menjar. Això ho fem per diverses raons: no només perquè genera un impacte directe en la terra i en la forma de compactar-la, sinó també perquè la producció alimentària d’avui en dia s’ha tornant depenent de la tecnologia, les màquines i l’energia fòssil, que a vegades ve de molt lluny i es produeix en camps enormes de monocultiu, on no hi ha espai per a la biodiversitat. 

Si tenim en compte l’energia que s’utilitza en la producció d’aquestes màquines, l’extracció de materials naturals, la producció de fertilitzants químics, etc (sense parlar de condicions de treball ni impacte ambiental del procés), veiem que l’input d’energia (aportació) dins l’agricultura convencional és major que l’output (resultat) en forma d’aliment, cosa que no és un sistema sostenible.

Aquesta manera de produir també fa que el nostre sistema alimentari sigui molt vulnerable: si passa alguna cosa en algun d’aquests passos, el subministrament d’aliments està en perill.

Nosaltres creiem que és important tornar a establir aquest lligam entre la gent i el què menja i involucrar-nos en la producció dels aliments. Aquesta connexió s’ha perdut, amb el resultat que estem menjant molts productes que no són sans, són barats, estan processats i que ens porten a patir malalties i al·lèrgies.

Per ara encara tenim l’elecció entre un sistema on els robots produeixin el nostre menjar esterilitzat i programat per algú amb bata que decideix quins nutrients han de posar-hi i l’alternativa d’una agricultura a petita escala, agroecològica i amb molta biodiversitat on la comunitat estigui involucrada en la producció del seu menjar. Nosaltres sabem quina d’aquestes dues situacions ens genera més confiança i seguretat.

Al tros ens agradaria veure-hi més gent i menys màquines; més biodiversitat i menys pesticides.